|
Arxiu d'Etnografia
d'Andorra En col·laboració amb el Ministeri de Cultura del Govern d'Andorra |
|
1. Dolors Comas d'Argemir i Joan
Josep Pujadas Amb aquest llibre s'enceta
una sèrie de publicacions en què es presentaran
els resultats de l'«Estudi etnogràfic de les
Valls d'Andorra: canvi social, patrimoni cultural i identitat»,
que fou encomanat als autors pel Govern d'Andorra. Fruit
d'aquesta recerca és la constitució de l'Arxiu
d'Etnografia d'Andorra, que conté la
documentació etnogràfica recollida durant els dos
anys de realització del treball. 208 pp ·
Rústica · 17 x 24 cm · ISBN: 84-7900-075-9 Sèrie «Monografies» 1. Carme Oriol i Carazo Amb aquest volum s'inicia la sèrie «Monografies» de l'Arxiu d'Etnografia d'Andorra, que pretén donar a conèixer aspectes concrets del Patrimoni Cultural del Principat a partir dels materials reunits a l'Arxiu d'Etnografia, com a resultat de l'Estudi Etnogràfic de les Valls d'Andorra efectuat els anys 1993-1995. El volum conté una sèrie de relats tal com han estat explicats pels mateixos andorrans, amb els seus propis comentaris i valoracions: rondalles, llegendes, acudits, bromes, històries de contrabandistes, dites, cançons..., i es documenta i analitza aquest folklore en el context de les importants transformacions que ha sofert el país en els darrers anys. El llibre reflecteix el caràcter dinàmic que té el folklore, que s'adapta i es transforma, com ho fa la societat, i destaca per un enfocament nou, original i molt atractiu, fet des d'una perspectiva moderna, que entén el folklore com una manifestació cultural i, sobretot, com una forma de comunicació. Útil en el passat i en el present, el folklore ha servit i serveix als andorrans de totes les edats per omplir el temps de lleure, per educar, per exercir la crítica, per reforçar la seva identitat... Carme Oriol (Amposta, 1955) és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona. Doctora en Filologia Catalana, va estudiar folklore durant la llicenciatura i en va completar la formació a les universitats de Berkeley i Göttingen. Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995) -Premi «Valeri Serra i Boldú», 1994- i articles sobre el folklore català en revistes especialitzades. 160 pp ·
Rústica · 14 x 20 cm · ISBN: 84-7900-084-8 2. David Mas Canalís El canvi en les bases de l'economia d'Andorra i la urbanització de la seva societat tenen el seu reflex en l'adequació dels oficis i les indústries a les noves circumstàncies socials i econòmiques. Andorra ha passat d'un sistema econòmic basat en l'agricultura i la ramaderia al predomini del sector dels serveis, sobretot el turisme. Aquesta monografia -realitzada com a complement de l'«Estudi Etnogràfic d'Andorra»- ens explica com aquest canvi ha afectat les activitats artesanals i industrials, fins a quin punt han subsistit els oficis vinculats a l'economia tradicional, com han evolucionat, i l'aparició de nous oficis o noves indústries. L'autor analitza l'evolució seguida per onze d'aquestes activitats -amb un total de vint-i-cinc trajectòries professionals-, des de l'antic ferrer fins a la moderna indústria de la construcció, seleccionades com a prou representatives de les diferents gradacions en el procés de transformació i adequació d'aquest sector econòmic, i que serveixen per il·lustrar les profundes modificacions de què ha estat objecte la societat andorrana en els darrers decennis. David Mas Canalís (Aixovall, 1957) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Participà en l'«Estudi Etnogràfic d'Andorra» (1993-1995). En l'actualitat ocupa el càrrec de Cap del Servei d'Etnologia del Patrimoni Cultural d'Andorra. Ha publicat La casa tradicional andorrana (1989) -Premi «Principat d'Andorra», 1987- i altres estudis dedicats a la història del seu país. 216 pp ·
Rústica · 14 x 20 cm · ISBN: 84-7900-090-2 3. Isabel de la Parte Cano i David
Mas Canalís S'hi estudia el funcionament
de dues cases pairals amb més de quatre segles de presència
en la comunitat andorrana, cal Nicolau i cal Tonivila, i les
estratègies de què s'han servit per arribar fins
als nostres dies. La figura de l'hereu o de la pubilla, el patrimoni
que es manté immutable amb el pas del temps, l'ús
de béns comunals, la comunitat de cases... són
conceptes que s'associen amb la casa andorrana. Però,
de quina manera es concreten en la realitat quotidiana? Els Nicolau
i els Tonivila ens obren les portes de casa seva i, mitjançant
els arxius documentals i la memòria familiar, ens conviden
a descobrir els amagatalls de la seva història, que també
podria ser la d'altres cases. Aquesta reflexió sobre la
casa i la família, institucions bàsiques de la
societat rural de muntanya, ens permetrà comprendre la
història, sempre canviant, d'un poble com l'andorrà. |